Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’impost municipal de plusvàlua


14/06/2017

Mitjançant sentència de data 11 de maig de 2017 el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i nuls els articles 107.1, 107.2 a) y 110.4 de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprovat pel Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de març, relatius a l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut popularment com a plusvalua municipal (accedir al text de la sentència).

El TC puntualitza però que "El impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos no es, con carácter general, contrario al Texto Constitucional, en su configuración actual. Lo es únicamente en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica, esto es, aquellas que no presentan aumento de valor del terreno al momento de la transmisión”.

L’IIVTNU grava l'increment del valor del terreny (sense tenir en compte la construcció) generat en el moment de la transmissió d’un immoble (habitatge, solar, parcel·la), fins a un periode màxim de tinença de 20 anys. Per al càlcul de la base imposable d’aquest impost es té en consideració únicament el valor cadastral del sòl corresponent a l’any de la venda, la qual cosa provoca que en moments de crisi econòmica com els que hem viscut –amb valors cadastrals actualitzats en moments d’eufòria de preus-, es tributi automàticament per un “increment de valor” que realment no ha existit.

Aquesta circumstància, segons el TC, impedeix que els ciutadans contribuexin “de acuerdo con su capacidad económica (art. 31.1 de la Constitución)”.

El TC conclou que a partir d’ara correspon al legislador dur a terme “las modificaciones o adaptaciones pertinentes en el régimen legal del impuesto que permitan arbitrar el modo de no someter a tributación las situaciones de inexistencia de incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana”.

Val a dir que en els darrers anys ja han hagut alguns pronunciaments de Jutjats i Tribunals Superiors de Justícia que han anul·lat liquidacions d’aquest tribut per considerar que no obeien a un increment de valor real.

Entretant el legislador no modifiqui el tribut, resta doncs oberta la possibilitat d’impugnar en base a la sentència que ara comentem les noves liquidacions que es girin. De la mateixa manera, aquells que hagin venut un immoble en els darrers 4 anys podran instar de l’Ajuntament la devolució del que han pagat indegudament en concepte de plusvàlua.

En tot cas es requerirà la prova de la inexistència d’increment de valor o de l’existència d’un increment inferior al resultant de la liquidació. Si bé algun Jutjat ha considerat que amb la simple aportació de les escriptures de compra i venda del bé es justifica de manera suficient que existeixen pèrdues, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en diverses sentències requereix l’aportació de proves pericials o informes tècnics contradictoris. Així doncs, caldrà realitzar un estudi cas per cas per tal d'establir les possibilitats d’èxit d’aquestes reclamacions, així com la seva viabilitat econòmica.




Joan-Anton Campillo
Advocat